Al bateria del grup Gertrudis, i tècnic de so de professió, li agrada prendre's la vida amb sentit de l'humor. L'Albert Rafart diu que s'ha de riure de tot, inclús d'un mateix, principi que es plasma en els temes d'aquesta formació garringuenca nascuda el 1998 de la iniciativa d'una colla d'amics que es coneixien de la infància. A l'Albert, li acompanyen Oleguer Vilardebò (percussió), Dènys Sanz (baix), Xavi Freire (guitarres i veu), Xavi Ciurans (guitarra i veu), Eduard Acedo (violí i veu) i Marc Mas (piano i teclats).

 

Us agrada sentir-vos més de poble que de gran ciutat?

Sí, i tant!

Com va anar l'experiència per la gran ciutat? Vau participar a "Directe al Zel Flaix Bac", un concurs que organitza l'emissora Flaix Bac celebrat al novembre de l'any passat a l'Antiga Sala Suton.

Va ser el certamen més patètic que he vist, una cosa espantosa. Et diuen que estàs classificat en un concurs, monten una festa en la sala més pija de Barcelona on has de'anar pagant-te el transport i et diuen que et donaran un premi, i el cert és que no et pugen ni una cervesa als vestuaris.

I no la vau reclamar?

I tant! I al final ens la van pujar.

Ara, si Flaix Blac us tornés a cridar...

.. No aniríem ni en pintura. El que està clar és que ningú et regala res.

I d'un concurs a un altre. Com veus Operación Triunfo?

A nivell televisiu, una mica generatiu.

Hi aniries?

Seria l'últim que faria.

T'agrada la Garriga?

Sí, sempre m'ha agradat molt.

Què és el que més t'agrada?

El clima.