"El pallasso no és per a nens, el pallasso és un nen". Amb aquesta idea, en Marcel Gros presenta els seus espectacles, adreçats, segons ell mateix diu, a l'infant que tots portem a dins, i ho fa combinant les tècniques de showman, pallasso i la participació directa del públic.
Recentment, ha estat a Canovelles amb "Llunàtic", obra interpretada per un personatge que viu als núvols i que té el cap ple de pardals. A més, ha perdut el temps i l'hem d'ajudar a trobar-lo per somiar que estem desperts i poder aconseguir l'impossible.

 

Per Mar Loire
Fotos cedides per Marcel Gros

Què et permet fer el Marcel Gros pallasso que no t'atreveixes a fer com a Marcel Gros persona?
A dir i fer coses des del punt de vista d'un nen curiós, que sempre es demana el perquè de les coses. Evidentment, no puc anar per la vida fent de pallasso perquè em farien fora dels llocs públics. Procuro, però, que el pallasso sigui una manera d'anar pel món, una manera de viure, de mirar les coses com si fossis un nen, no sempre donant-hi voltes; ser una mica excèntric, ser capaç d'allunyar-te, de tornar-hi i de valorar que allò que realment t'està passant no és tan important.

Quin tipus de públic predomina en els teus espectacles: nens adults o adults nens?
M'agrada fer una mena de joc i tractar els nens com si fossin adults i els adults com si fossin nens. Si a aquests darrers t'hi adreces com a "senyors", se senten ben tractats. En canvi desconcertes l'adult quan li dius, "què hem de fer, nano?". Els meus espectacles són per a tots els públics, tothom hi veu alguna cosa.

Qui té el riure més fàcil: el pare o el nen?
Els nens els costa menys riure que als adults, perquè no fan tot el procés intel·lectual. Però saps que quan riu una persona no ho fa perquè sí.

Et molesta que s'utilitzi la paraula pallasso despectivament?
Segons a qui li diguin pallasso m'emprenyo molt, perquè estan anant en contra de la meva professió. Però penso que es desqualifica més el que ho diu que el que ho rep.

Què passa si tens un mal dia?
Això m'ha passat, però ha arribat l'hora d'actuar i he actuat.

Com ho has aconseguit?
A través de relativitzar el que m'estava passant.

T'agrada treballar sol?
L'avantatge més gran de treballar sol és que sempre porto el consell d'administració reunit i, per tant, no tinc el dret ni el deure de no fer res que no m'agradi, però a vegades també tinc la necessitat de dir alguna cosa a algú a l'escenari i no puc fer-ho