"El pallasso no és per a nens, el pallasso és un nen". Amb aquesta idea, en Marcel Gros presenta els seus espectacles, adreçats, segons ell mateix diu, a l'infant que tots portem a dins, i ho fa combinant les tècniques de showman, pallasso i la participació directa del públic.
Recentment, ha estat a Canovelles amb "Llunàtic", obra interpretada per un personatge que viu als núvols i que té el cap ple de pardals. A més, ha perdut el temps i l'hem d'ajudar a trobar-lo per somiar que estem desperts i poder aconseguir l'impossible.

 

Per Mar Loire
Fotos cedides per Marcel Gros

Rius més ara que quan treballaves a la banca?
Evidentment. Però, en aquella època el riure m'ajudava a mantenir-me en funcionament, perquè quan em veia amb vestit i corbata i fent no sé el què, també me'n feia un fart de riure.

Un canvi molt gran del vestit d'oficina al de pallasso.
Abans estava fent més el pallasso que no pas ara. Ara ho sóc, abans n'estava fent.

Creus que hi ha més persones que fan el pallasso que pallassos?
Crec que en aquesta professió hi ha un intrusisme molt fort. N'hi ha els que estem a dalt de l'escenari representant coses que hem assajat i n'hi ha d'altres que fan bestieses. Crec que hi ha més gent que fa el pallasso o que li fan fer de pallasso a pallassos.

Què et van dir a casa teva quan els vas comunicar que deixaves la banca?
No ho van veure bé, però jo li vaig dir a la meva mare "No et preocupis que continuo treballant amb 'trajo' i corbata, el que passa és que el 'trajo' em va gros".

I els teus companys?
Ui, em van dir que si m'ho havia pensat bé, ja que la feina n' era molt segura. Els que ho van entendre millor van ser aquells que van veure que agafava l'opció més sana per mi. Estic segur que si m'hagués quedat treballant al banc, ara estaria prenent pastilles per als nervis.