"El pallasso no és per a nens, el pallasso és un nen". Amb aquesta idea, en Marcel Gros presenta els seus espectacles, adreçats, segons ell mateix diu, a l'infant que tots portem a dins, i ho fa combinant les tècniques de showman, pallasso i la participació directa del públic.
Recentment, ha estat a Canovelles amb "Llunàtic", obra interpretada per un personatge que viu als núvols i que té el cap ple de pardals. A més, ha perdut el temps i l'hem d'ajudar a trobar-lo per somiar que estem desperts i poder aconseguir l'impossible.

 

Per Mar Loire
Fotos cedides per Marcel Gros

Penses que el riure és una teràpia? Ho dic perquè ara s'ha posat de moda la risoteràpia?
El riure és essencial i això no és pas un descobriment.

Però, ara sembla que estigui més de moda.
Sí, i això és el que em fa més por.

Què és el riure?
Allò que fan els humans i abraça les parts física i intel·lectual.

Quants minuts rius al dia?
No ho sé, però no hi ha dia en què no em faci un fart de riure.

Quin dia no has rigut?
No ho recordo.

Rius del que fas?
Sí. Quan estic assajant al local estic al davant d'un mirall o, si no, em gravo en vídeo i, llavors, em miro i em faig riure. Si no et rius de tu mateix, és millor que et dediquis a una altra cosa, perquè no hi ha res més tonto que un tonto fent tonteries i que no li agradi.

Costa que et facin riure?
Crec que no.

Com és el bon humor?
És aquell que està a la corda fluixa, aquell que si et passes és de mal gust. Què es pot dir més amb un riure o amb un somriure? El primer de tot és el somriure, perquè és la comunicació més fàcil que hi ha, la distància més curta entre dues persones. Crec que s'hauria d'anar per la vida somrient..