"El pallasso no és per a nens, el pallasso és un nen". Amb aquesta idea, en Marcel Gros presenta els seus espectacles, adreçats, segons ell mateix diu, a l'infant que tots portem a dins, i ho fa combinant les tècniques de showman, pallasso i la participació directa del públic.
Recentment, ha estat a Canovelles amb "Llunàtic", obra interpretada per un personatge que viu als núvols i que té el cap ple de pardals. A més, ha perdut el temps i l'hem d'ajudar a trobar-lo per somiar que estem desperts i poder aconseguir l'impossible.

 

Per Mar Loire
Fotos cedides per Marcel Gros

Quins són els temes dels teus espectacles?
En alguns parlo del temps i en uns altres, hi faig una reflexió sobre la tecnologia i la humanitat. M'agrada ironitzar bastant sobre l'ètica i l'estètica d'alguns espectacles.

Quina és la finalitat de les teves actuacions?
Fer riure, però no des de la ganyota, sinó des de la intel·ligència i transmetre-hi bon rotllo, alhora que m'ho passo bé.

T'agrada riure de les coses quotidianes?
Sí, perquè són les més importants. Si ets capaç de riure-te'n de tu mateix i d'aprendre a riure amb qui tens al costat, comunicaràs i transmetràs una sensació de bon rotllo. S'han d'agafar les coses amb humor, i utilitzar aquest com a eina per tirar endavant.

L'humor, doncs, és el sisè sentit de les persones?
No, n'és el primer. Si no tens humor, no fas res de bo.

Es neix amb la capacitat de riure-se'n de tot?
Penso que amb els anys, la persona va aprenent a riure-se'n de tot. És difícil ser adolescent i tenir ganes de riure-se'n d'un mateix. Però a mida que et fas adult, te n'adones que aquesta actitud és la millor manera de tirar endavant. Un ha de ser capaç de mirar-se en un mirall i fer-se'n un fart de riure.