A
"Llunàtic" fas una referència constant al temps. Som esclaus del
temps?
Som
esclavíssims del temps. Si una cosa és cara avui dia és el temps.
Aplaudiments
o tomàquets per a qui va inventar el rellotge?
Ni una cosa ni l’altra, perquè tant si tires tomàquets com si aplaudeixes
a qui hova inventar vol dir que estàs pendent del rellotge.
Si
no estiguéssim pendents del temps seríem persones més...
...més comunicatives i, en definitiva, més humanes; ens dedicaríem realment
al més important. El temps el fem servir per a aquelles coses que ens creiem
importants, però si ens parem a pensar una mica ens adonem que allò no és
tan significatiu com pensàvem i que les coses importants són les que dediquem
poc temps.
Quines
són aquestes coses a les que dediquem poc temps?
A coneixe’t a tu mateix. Hauríem de no voler estar tan informats sobre els
altres i voler conèixer més sobre un mateix; dedicar més temps a conversar,
a discutir, a crear i no esperar que t’ho donin tot fet. És curiós però
per a les coses realment importants sempre diem que no tenim temps.
La
feina, doncs, és poc important a la vida, ja que hi dediquem molt de temps.
És evident que la feina és important, perquè d’alguna cosa s’ha de viure
i ho dic des d’una perspectiva privilegiada perquè faig la feina que m’agrada.
De fet, quan em pregunten de què treballo dic que de transportista, perquè
això d’anar amunt i avall sí que em cansa, i no pas pujar a dalt de l’escenari.
Creus
en allò del «plaer de no fer res»?
I tant! El plaer del badar, de contemplar, de voler anar cap a dins teu...
Què
fas quan no fas res?
Bado; m'identifico com un gran "badador". Diria que
jo no navego per Internet, sinó per dins meu. Curiosament, quan m'he sentit
més bé, ocupant el temps meravellosament, és quan he badat.
Com
navegues?
A través d'un instrument, d'un llibre de poemes...
